Durant els anys 20 del segle passat, l`estil New Orleans es va difondre ràpidament pels Estats Units, fins i tot entre moltes orquestres blanques que el van batejar “Dixieland”, que és també el nom poètic dels estats del Sud. Després va passar a Europa primer, i amb el temps a la resta del mon, fins el punt de que avui hi ha orquestres que toquen Dixieland a tot arreu fins i tot en llocs com el Japó, un país sense cap tradició jazzística abans de 1950.
A Tokio, fa pocs anys ha aparegut una gran clarinetista Tamura Makiko. Escolteu-la amb el seu grup en unes magnifiques versions de “ Dr Jazz “ “Burgundy street blues” i After you gone”
A Catalunya també en tenim orquestres que toquen habitualment Dixieland, com “ La Vella Dixieland “ de la que parlarem més endavant en una secció dedicada als musics de jazz catalans.
Però òbviament és a Nova Orleans on es continua tocant el genuí Dixieland. Sense anar mes lluny pels mateixos carrers de la ciutat, com fa Tuba Skinny, un conjunt colorista i excel.lent. Com tanmbè en el mític local Preservation Hall, creat els anys 60, en ple French Quarter, per preservar les tradicions i fer front a l`allau de rock i pop., on toca habitualment la“Preservation Hall Jazz Band “ . Escolteu unes quantes gravacions d`aquests dos conjunts.
Finalment escolteu , gravades també a Nova Orleans, dues composicions del grup del conegut trompetista Norbert Susemihl, amb una excel·lent cantant, Erika Lewis, interpretant “Some of these days” i “Hear me talking to you”, dos temes clàssics del seu repertori.
Molt bones recomanacions. Gràcies Josep per compartir-ho!
Moltes gràcies pel teu comentari, Raimon