Benny Goodman, clarinetista anomenat els anys 40 del segle XX , potser una mica exageradament, el “rei del swing”, ha passat a la història del jazz no solament com un mestre d`aquest instrument sinó per haver estat el director de la més famosa orquestra “blanca ” de jazz, en un moment en el que el jazz encara era considerat quasi exclusivament música de negres. La seva orquestra creada el 1934 va assolir a partir de finals dels anys 30 una enorme popularitat, recolzada per la formidable publicitat que li va donar un programa setmanal de radio.
El 1938 al Carnegie Hall de Nova York va acollir un famosissim concert, encapcalat per la orquestra de Benny Goodman a partir del qual el jazz va comencar a ser considerat en determinats ambients como una música “respectable”. El disc del concert va assolir la inceible xifra de vendes de 1 milió d`exemplars , una cosa absolutament insòlita a l` època i va contribuir decisivament a popularitzar la figura del seu bandleader. Val a dir que l`orquestra incorporava músics negres excepcionals entre els quals cal destacar per sobre de tots, el pianista Teddy Wilson i el vibrafonista Lionel Hampton, dels que parlarem en un altre ocasió.
Escolteu seguidament “The famous 1938 Carnegie Hall Jazz Concert” en el que a més dels components de la Benny Goodman Orquestra intervenen altres músics (“additional performers ” ) com els trumpetistes Buck Clayton i Cootie Williams o els saxos Johnny Hodges i Lester Young, tots ells grans figures del moment
La crítica considera no obstant que les millors gravacions de Benny Goodman son les que va fer el trio integrat per ell, el pianista Teddy Wilson i el bateria Gene Krupa, als quals es va afegir amb posterioritat Lionel Hampton. D`aquest trio escolteu aquí ” After you´ve gone” on el clarinet de Goodman sona al seu millor nivell
Els diferents conjunst formats per Goodman en aquells anys es van veure enriquits amb un guitarrista excepcional, Charlie Christian. Christian va ser el primer que va utilitzar la amplificació eléctrica, avui tan corrent, i la seva influencia sobre els guitarristes posteriors a 1940 va ser enorme.
Escolteu a continuació a Benny Godman amb Lionel Hampton i Charlie Christian en un tema mític, “Flying Home”
Benny Goodman va tenir una llarga vida , cosa certament poc habitual en un músic de jazz. Va morir el 1986, als 77 anys, i fins poc abans va seguir tocant i fent actuacions en directe amb músics de tota mena. Remenant a You Tube, he trobat un concert seu als Jardins Tivoli de Copenhague que crec que va ser el darrer de la seva vida i per tan posar-lo és com un petit reconeixement al gran clarinetista que va ser. Encara podreu apreciar el seu legendari “swing” i el domini de l`instrument que el va fer famós. Tot el concert està molt bé, però escolteu sobretot el primer tema “Lady be good “, un standard de Goodman amb una interpretació primorosa.