La destrossa de l`Eixample

Jo vaig neixer a la cantonada Rambla Catalunya – Consell de Cent i he viscut tota la vida a l` Eixample. Quan em vaig casar vaig anar a viure a l`Eixample Esquerra, que segons diuen és un dels barris més cool d`Europa i allà segueixo. La meva estimació i admiració pel barri i pel seu creador, el genial urbanista Ildefons Cerdà , és absoluta i no m´estranya que la seva quadrícula hagi estat objecte d`estudi i valoració per part d`urbanistes de mig mon, tenint en compte els seus valors arquitectònics i socials. 

Fins que van arribar al govern municipal la Sra. Colau i les seves compinxes, l`Eixample era un barri ordenat, net i agradable en el que es podia passejar, circular i aparcar amb una dificultat superable. Es cert que, sobretot a les hores punta, els carrers estaven atestats de cotxes, però la cosa no passava d’aquí.  Però, malauradament, en els darrers anys sembla com si les set plagues d`Egipte s`hagin abatut sobre el barri per obra i gràcia de les superilles,  “l’urbanisme tàctic”,  els carrils bici , els radars per obligar el cotxes a anar a 30 per hora, la proliferació d`obres de tota mena, l´increment de la brutícia i fins i tot l`augment de la inseguretat. Les enquestes més  solvents, destaquen la elevada proporció de residents, que com jo mateix, pensen que la qualitat de vida del barri ha empitjorat sensiblement.

I en la meva opinió, el pitjor, encara està per veure. Amb l`entrada en funcionament dels  “eixos verds “  de Consell de Cent , Girona, Rocafort i Borrell, el caos circulatori augmentarà sensiblement. I aquests eixos només son la primera part del projecte municipal que en horitzó 2030 pretén convertir la quadrícula de l ‘Eixample en un sistema de  carrers que en direcció mar-muntanya i Llobregat-Besos, vagin alternant “ eixos verds “ per els que el barri no es podrà travessar en cotxe d´extrem a extrem, amb carrers com els actuals en els que això estarà permès.

Avui he passejat per Consell de Cent. Els encreuaments que he vist acabats  amb els carrers mar-muntanya. queden molt macos.  Son amplis, s´han plantat arbres, s´han col. locat bancs  etc. i obviament s´ha guanyat espai per els vianants. Però em pregunto si serà gaire fàcil pels cotxes que hagin de travessarlos, fer-ho sense embussos ni accidents,  Convertir en zona per vianants un carrer amb tantes interseccions importants, té els seus problemes, perquè es obvi que el.liminar tots els cotxes no és possible.

No discutiré la bona intenció de la creuada municipal en aquest sentit, però crec que si el municipi sortint de les properes eleccions segueix endavant amb el projecte d’estendre el tramvia de la Diagonal al tram Cinc d`Oros -Francesc Macià, amb tota seguretat es projectarà sobre l´Eixample una càrrega circulatòria addicional, que no veig com es podrà absorbir.

I apart del tema circulatori , hi ha altres aspectes més greus. Un d`ells és la desigualtat. La idea que va presidir el pla Cerdà va ser precisament la contraria, la de crear un barri  amb carrers iguals per tothom. Aquesta idea queda ara totalment desvirtuada. Potser els veïns de Consell de Cent, com els dels demès carrers que tinguin la sort de ser triats com a eixos verds, estaran molt contents de veure que els seus habitatges es revaloritzen , però els del carrer Valencia i dels altres carrers escollits com a transversals, que suportaran un increment de tràfic ineludible, segur que  no ho estaran tant. Un altre tema complicat, sobre el que no em puc extendre,  és el de les zones de càrrega i descàrrega , que pel que es veu no està ni molt menys resolt.

Però per sobre de tot, el més incomprensible i inacceptable és que una reforma d`aquest abast es pretengui dur a terme sense el consentiment dels afectats. Com a veí de l`Eixample, em sento defraudat per no haver estat consultat en un tema que m`afecta tan directament,  sobre tot  tenint en compte les moltes consultes que l`actual consistori ha portat a terme en altres barris de la ciutat sobre temes de molta menys importància. Finalment, ni tan sols es segur que aquesta reforma sigui ajustada a dret, doncs segons algunes opinions, com la del Sr, Acebillo ex cap dels arquitectes municipals a l´ època Maragall,  requeria prèviament la modificació del Pla General Urbanístic de la ciutat.

El que cal preguntarse, com en el cas del túnel de les Glòries. o del tramvia de la Diagonal, és si aquestes intervencions, que per cert li costen al ciutadà molts però que molts diners, responen a les necessitats reals de la gent o més aviat son el resultat de determinats plantejaments ideològics com a mínim discutibles. Esperem que les barcelonines i els barcelonins , ens donin la resposta amb els seus vots en les properes eleccions municipals.