Despropòsits a l`Ajuntament de Barcelona.

 

 

 

 

Des de fa vuit anys els despropòsits es succeeixen a l`Ajuntament de Barcelona sense que la cosa sembli que hagi d´anar a millor. El 2016 va arribar a l´ alcaldia una activista social, la Sra. Colau, que el menys que es podia dir d`ella es que no estava preparada per assumir la responsabilitat de dirigir una ciutat gran i complexa com Barcelona. En lloc d’envoltar-se de persones amb experiència en la gestió municipal va escollir un equip d´un marcat caràcter ideològic que va començar a aplicar a la ciutat unes receptes que s`han demostrat contraproduents en la majoria d’àmbits d´activitat, especialment en els que afecten a l`economia productiva de la ciutat. Particularment nociva ha estat la actuació municipal en projectes que a molts ens semblaven positius per Barcelona, dels quals potser el més paradigmàtic es l`Hermitage , però  també  altres com l`hotel Four Seasons que en lloc d’instal·lar-se a la cruïlla Passeig de Gràcia- Diagonal, se’n va acabar anant a Madrid!!

La Sra. Colau va ser alcaldessa per una diferència de vots mínima amb el Sr. Trias, que es va veure greument perjudicat per una campanya de desprestigi vinculada a un suposat compte a Suïssa que desprès es va demostrar que no tenia. Malgrat la seva gestió, va repetir mandat ara fa quatre anys de resultes d´una operació orquestrada pel PSC , amb el Sr Collboni al davant. Per evitar que la ciutat tingués com alcalde el Sr. Maragall que havia estat el més votat,  van aconseguir que el Sr. Valls cedís uns escons a la Sra. Colau i es va formar un govern “`progressista d´esquerres “, del que, oh sorpresa, el Sr. Maragall es va veure obligat a formar-ne part per les exigències derivades dels pactes del seu partit a nivell estatal. Coses així son difícils de veure en altres latituds europees, excepte potser a Itàlia.

En la meva opinió,  el segon mandat Colau ha estat pitjor que el primer. Ha governat pels seus, d`esquena a la societat civil i sense buscar mai acords amb els afectats per les seves polítiques. Ha posat un tramvia a la Diagonal que ningú volia ni feia cap falta i que per a més inri serà un negoci privat; ha destrossat la quadrícula Cerdà de l`Eixample amb eixos verts i superilles  sense ecomenarse a Deu ni al Diable  e infringit la normativa; ha gastat diners a punta pala en obres poc reeixides com el túnel de Glòries en lloc p. ex de construir més habitatge social; i en general ha aconseguit suscitar una oposició tan generalitzada a la seva gestió que el Sr. Trias als seus quasi 80 anys ha guanyat les darreres eleccions. Segons les enquestes mes solvents hi ha una majoria de gent que considera que la ciutat està pitjor avui que fa uns anys, sobretot en temes com la mobilitat, la neteja i la inseguretat.

Ara comença la carrera per tractar de que la ciutat no tingui un alcalde independentista, faltaria més.  malgrat que el Sr. Trias no es va presentar per Junts,  En aquest critèrium té un paper destacat el Sr. Collboni un home que ha tingut la rara habilitat de formar part del govern Colau durant tres anys i mig  i del que oportunament va saltar per dedicar-se en els darrers sis mesos a construir una opció pròpia a l`alcaldia. Un comportament que no sembla precisament gaire seriós.  El Sr. Collboni no ha guanyat les eleccions, però tracta de ser alcalde a qualsevol preu, encara que sigui pactant amb la Sra. Colau, amb qui havia dit que no ho faria mai, i amb el Sr. Sirera del PP !!  Si no hi hagués unes eleccions estatals en portes, que enfronten de manera tan caïnita el PSOE amb el PP , igual ho aconseguia!!  I qui sap, a lo millor ho aconsegueix d´aquí un temps , perquè el Sr. Trias estarà obligat a governar en minoria. A mi em sembla que a la ciutat el que li convindria seria un pacte Trias- Collboni, que donaria lloc a un govern municipal estable, però segurament aquest es el pacte que mai no veurem.

Mentrestant la Sra. Colau, que malgrat haver quedat tercera a les votacions, també vol seguir sent alcaldessa encara que només sigui per un rato, té l`acudit de proposar als partits “progressistes” un pacte tripartit per establir un torn rotatori que permeti a cada un d`ells  ocupar l`alcaldia un any i pico. Que hem de pensar el ciutadans  d’algú que es capaç de proposar un disbarat com aquest ?, Sembla que això no aixó no anirà endavant però decididament el surrealisme s`ha instal·lat a la política municipal.

L`altre dia una persona molt més jove que jo, em deia “Un home de l´edat d’en Trias hauria d`estar a casa seva i no fent d`alcalde “ Possiblement , també pensava en mi que encara treballo una mica. Li vaig contestar “Si, tens tota la raó, però ja veus el que hi ha. Mira el personal que es dedica al noble art de la política  i tu mateix ”

Feu un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *