Bon vent , Sra. Colau !

 

 

 

Acabo de llegir a la premsa que la Sra. Colau es planteja dimitir de regidora de l`Ajuntament per dedicar-se a altres menesters encara que -Deu no ho vulgui- potser es presenti a la reelecció per alcaldessa el 2027.

Dons bé , he de dir que me´n alegro, me´n  alegro molt perquè considero que els vuit anys del seu mandat han estat nefastos per la ciutat de Barcelona.

Hi ha qui em diu que li tinc mania a la Sra. Colau i per tan em vull explicar. Començaré per dir que la Sra. Colau  les dues vegades que va ser alcaldessa hi va  arribar , no de forma  il·legítima però si irregular. El primer cop va guanyar perquè un anima benintencionada va fer córrer la notícia, que el temps va demostrar absolutament falsa,  de que el Sr. Trias tenia un compte bancari a Suïssa, i això li va costar al Sr. Trias els vots que el van fer perdre. I la segona vegada va ser alcaldessa gràcies als regidors que gentilment li va cedir l’ínclit Monsieur Valls, convertit desprès del seu “braguetazo” en un  adalid del antiindependentisme.

La Sra. Colau, provinent de l`activisme social, va arribar a l´alcaldia envoltada d´una cohort de persones que com ella no tenien una formació adequada ni cap experiència municipal, entre les que jo destacaria per mèrits propis la Sra. Janet Sanz.

Decidides a gestionar la ciutat  a partir de la seva ideologia i sense escoltar a ningú van començar a fer disbarats. En van fer tants que només em referiré als mes impactants.

Per començar, les superilles i els eixos verds uns conceptes que aplicats a  barris com l`Eixample no tenen cap sentit, doncs apart de trencar la unitat que presideix el Pla Cerdà creen tota mena de disfuncions. Només per posar un exemple, fins i tot un nen de deu anys entén que si restringeixes molt la circulació rodada d´un carrer tan llarg i transversal com Consell de Cent, convertint-lo en un eix verd, carregues la des carrers adjacents, com passa al carrer València. Resultat,  els preus de l`habitatge i dels lloguers a Consell de Cent estan pel núvols i el carrer en el seu tram central fins i tot ha canviat de fisonomia, s´ha omplert de bars,  restaurants i locals d´esbarjo. Aquestes actuacions a l´ Eixample s´han fet a més sense consultar el veïns i saltant-se la normativa urbanística. Hi ha tres sentencies judicials que així ho declaren i que fan el brindis al sol de demanar que es torni tot al seu estat original, cosa manifestament impossible. El que no hauria de ser impossible es exigir responsabilitats als autors o autores del despropòsit.

En segon lloc, el PEUAT. Els hotelers de Barcelona li haurien de fer un monument a la Sra. Sanz, protagonista d´aquest aquest pla que impideix la concessió de noves llicències hoteleres als barris del centre de Barcelona. Els que coneixen el ram saben que els hotels existents mai havien guanyat tants diners ni les seves propietats s´havien revaloritzat tan com durant el mandat Colau. I de moment la cosa segueix.

Tercer .La peregrina idea de obligar a que totes les promocions d´habitatge nou, encara que estiguin a Pedralbes, hagin de reservar un 30% a habitatge social. Resultat , mai s´ havia fet tan poc habitatge social com durant l´ època Colau. Per raons obvies, doncs els promotors no son idiotes i o no fan la promoció o se’n van a fer els pisos a l´Hospitalet.  El  Sr. Collboni tracta ara de arreglar-ho a base de que la obligació no sigui per cada promoció individual sinó per el conjunt de promocions de cada promotor.

Quart. El tramvia de la Diagonal. Però si el Sr. Hereu , que tenia sentit comú, el va sotmetre a votació i va sortir que no !!  Hem tingut la Diagonal de Verdaguer a  Glories  empantanegada no se quan temps i  encara no en tenim prou. En lloc  de posar autobusos elèctrics per connectar els dos punyeteros tramvies- una connexió que per cert no fa cap falta perquè els que venen de Badalona o de Cornellà no van a Cornellà o a Badalona, sinó que la majoria es queden al centre- seguim  mantenint viu el projecte de posar el tramvia de Verdaguer a Francesc Maciá.  Deu ens agafi confessats !

Si voleu,  encara podem parlar d´altres minúcies, com per exemple l`urbanisme tàctic que va posar lletja a tope la Barcelona guapa d’en Maragall;  els carrils bici per el que no passa quasi ningú ; perdre projectes emblemàtics per la ciutat  com l´Hotel Four Seasons o l´ Hermitage perquè son per a rics; oposar-se  al turisme de creuers per la mateixa raó;  protegir els pobres okupes perquè son pobres; tolerar els venedors ambulants perquè també ho son;  etc. etc etc.

Compreneu que celebri la renúncia de la Sra. Colau ?