Fa uns dies vaig llegir a ¨la Vanguardia” un excel·lent article de Manel Pérez amb aquest títol
L´articulista feia referència a un tema certament preocupant. La renda i el consum per habitant a Espanya,deduït l´efecte de la inflació, es a dir en euros del mateix poder adquisitiu, no han pràcticament augmentat en els darrers 20 anys. Estan estancats. El augment del PIB prové bàsicament de l´augment de la població ocupada com a conseqüència de la immigració. A Catalunya passa més o menys el mateix.
Quan es tracta d´explicar les causes, en Manel Pérez ho atribueix bàsicament a les característiques del model productiu , centrat excessivament en el turisme i la construcció, dues activitats de baixa productivitat i baixos sous, en detriment de la indústria que en els darrers anys ha experimentat un clar retrocés en termes relatius. De resultes d´això l´economia creix però la productivitat no, i si a més es produeix , com en anys recents, un cert grau d´inflació, la combinació de preus alts i salaris baixos esdevé un còctel explosiu.
Estic completament d´acord aquest anàlisi, però trobo que li falta un element important que es el mal funcionament i la baixa productivitat de les administracions publiques en general i de les institucions en particular. Posaré alguns exemples per a que m`entengueu.
L’agència tributària. Es una de les administracions que millor funciona, el contribuents ho sabem de sobres. No obstant, l´altre dia per haver presentat fora de termini l´IVA de la meva reduïdíssima activitat professional, em va caure un recàrrec de 10 euros. Sabeu quantes pàgines tenia la notificació que en van enviar a casa i que vaig haver d´anar a buscar a Correus, perquè a casa no em van trobar ? Cinc pàgines. No creieu que als contribuents aquesta actuació els ha costat bastant més de 10 euros ?
L´ administració de justícia. El funcionament de la justícia a España es pot qualificar com a mínim de grotesc. La justícia es contradictòria en moltes de les seves decisions , cara i sobretot lenta, tan lenta que no es justícia. El darrer cas que he llegit, el de les menors abusades a Murcia per uns homes de negocis, ha trigat la friolera de 10 anys en arribar a judici, amb la qual cosa la majoria de culpables se n´han sortit “de rositas”. Tothom parla de la reforma de la justícia , però ningú fa res per millorar-la dotant-la dels medis necessaris.
Els Ajuntaments. Falta habitatge, però parleu amb qualsevol promotor i us dirà que es triga més a obtenir els permisos que a construir. Es un dels molts exemples que es poden posar sobre la burocratització de les administracions municipals que afecta molt especialment a tot el que fa referència al sol. A Catalunya el desenvolupament de les energies renovables acumula un retard considerable degut a les traves administratives.
Les obres públiques. Quants anys fa que es va començar a fer la estació de La Sagrera ? Quants anys fa que la Diagonal està empantanegada amb el dichós tramvia, que per més inri quan es va consultar no va obtenir l`aprovació popular ? Em costa entendre que la reforma de la Via Laietana o la de la Rambla, i en general qualsevol obra pública, no es pugui portar a terme amb molta més celeritat. Les obres públiques en aquest país s´eternitzen. A Barcelona ho patim cada dia. I a nivell estatal hi ha un exemple paradigmàtic, el corredor mediterrani, que no s´ ababa mai malgrat que per els seus ports s´envia el 63% de les exportacions espanyoles.
La meva conclusió es que les administracions públiques en general funcionen malament. Estan massa burocratitzades. Son lentes , mal coordinades i poc productives i no crec que els manqui personal. El que els manca es racionalització i en molts casos informatització. El sector públic es una part molt important de l`economia, i si la seva productivitat es baixa també ha de ser-ho la productivitat global.
Ara passem a les institucions.
La Monarquia. Que me´n dieu del comportament del rei emèrit ?
La cúpula judicial. Hi ha algun país de la UE on la justícia estigui tan absolutament polititzada que en lloc d´aplicar la llei es dediqui a obstruir deliberadament la que no li agrada ?
Els Parlament. No em vull allargar, però es habitual en els països europeus el comportament caïnita dels dos grans partits espanyols, que dediquen més temps al “Y tu más” que a governar o a fer alguna proposta alternativa, simplement alguna, des de la oposició ?. Es raonable l’espectacle que donen a Catalunya els partits independentistes?
El Nobel d´Economia d`aquest any s´ha concedit a tres economistes americans pels seus treballs sobre la influència de la qualitat de les institucions en la productivitat i el progrés dels països. Son autors d´un llibre titulat “Porqué fracasan los países “. Posen l`exemple de Nogales, una ciutat pràcticament dividida en dues meitats per la frontera entre Mèxic i Estats Units. El mateix clima, la mateixa gent, però una diferència important, al Nord les institucions son participatives i inclusives, al Sud son corruptes i extractives. Com a resultat, la diferència de progrés entre les dues zones es més que considerable.