El 1986, fa quaranta anys, es va estrenar al teatre Her Majesty`s de Londres i allà es segueix representant desprès de més de 15.000 funcions. Amb 160 milions d´espectadors acumulats al llarg de 40 anys i ingressos de més de 6.000 milions de dòlars, “The Phantom of the Opera “ resulta ser la segona producció teatral amb més gran recaptació de tots el temps desprès de “El rei lleó”. Ocupa el primer lloc a la llista d’espectacles de major permanència en cartellera de la història de Braoadway i el tercer en la del West End londinenc, només superat per “The mousetrap”, la icònica obra d´Agatha Christie, i per un altre musical estrenat poc abans, “Els miserables”. El “Fantasma “ s´ha representat en més de 40 països, entre els quals curiosament no figura França, malgrat que l`argument es basa en la novel·la homònima de Gaston Leroux, i ha estat objecte d´una adaptació cinematogràfica. La versió espanyola es va estrenar al teatre Lope de Vega de Madrid el 2002, es va representar durant un parell d´anys i va tenir uns 700 mil espectadors. Justament enguany s´ha reposat al teatre Albéniz.
Quines han estat les claus de l èxit d´aquest espectacle ? Al meu entendre tres. Una d´ elles el prodigiós muntatge original de Maria Bjornson, que va dissenyar des del vestuari fins els decorats, amb elements tan sorprenents com la làmpara d´aranya que cau al mig de l`escenari, la gran escalinata, o la gòndola subterrània, que han guanyat multitud de premis i reconeixements.
En segon lloc la direcció escènica, que en la versió original va correr a càrrec de Harold Prince, que va dirigir també musicals tan coneguts com “Cabaret”, Follies “ o “Evita “ i que va ser contractat per l´espectacle juntament amb Gillian Lynne que va dirigir la coreografia.
Però en la meva opinió i per sobre de tot cal mencionar la partitura musical , una de les millors obres de Andrew LLoyd Webber , autor de la música de “Jesus Christ Superstar”, “Evita” o ” Cats ” per citar-ne tres de prou conegudes. Malgrat tenir un estil proper a la opera, la partitura aconsegueix mantenir la forma i estructura d´un musical i les seves cançons mes destacades, “The Phantom” i “The music of the night”, que trobareu a sota, s´han fet mundialment famoses i han estat objecte de nombroses interpretacions per part de destacats cantants.
Si us agrada el teatre musical no us perdeu “The Phantom of the Opera”. I si la podeu veure a Londres, millor. La versió original , que va durar fins la pandèmia, era extraordinària. Darrerament la posada en escena ha variat, s´han modificat algunes escenes i s´ha reduït una mica l`espectacularitat i la dimensió de l’orquestra. Però així i tot, segeuix sent un gran espectacle.