El propòsit d’aquesta sèrie que publicaré en el blog a partir d’ara és introduir, a qui estigui interessat, en aquesta música tan característica del segle XX a través de les interpretacions d’alguns dels millors músics de jazz tots els temps. Cal advertir, d’entrada, que no hi ha gaire acord entre el experts sobre quins són el límits del jazz i per tant la selecció que exposo està basada en un criteri personal i com a tal discutible, encara que estic segur que la majoria dels coneixedors consideraran que la majoria dels enregistraments seleccionats formen part del millor llegat que el jazz ens ha anat deixant amb els anys.
En la selecció dels enregistraments de cada intèrpret, he d’agrair vivament la col·laboració del meu amic Carles Climent, un gran aficionat i coneixedor del tema, a qui no sempre he fet cas, però sense el qual la selecció hagués estat sens dubte molt mes pobre.
La sèrie està dividida en una vintena de capítols que no segueixen estrictament un rigorós ordre cronològic, especialment a partir del jazz modern
.
1. Jelly Roll Morton
Tot amant del jazz sap que aquesta música o millor dit aquesta manera de interpretar música que, en definitiva, és el que realment és el jazz, va néixer a Nova Orleans a començaments de segle. Concretament a les cases de tolerància que omplien Storyville, l’actual French Quarter, i de la mà de pianistes que eren quasi tots negres, simplement perquè sortien més barats als seus propietaris.
Amb el temps aquests pianistes es van anar independitzant i creant petits conjunts i orquestrines bàsicament formades per un piano, una trompeta, un clarinet, un banjo i un washboard, o fusta de rentar, un instrument típicament de Nova Orleans. Quan el 1917 la Marina va clausurar la majoria dels prostíbuls, el jazz se’n va anar a Chicago, on el 1926 Jelly Roll Morton va gravar amb la seva orquestra, els Hot Red Peppers, aquesta composició anomenada “Dr. Jazz”.
Jelly Roll era tot un tipus. Nascut a Nova Orleans, era un crioll i un autèntic fatxenda, jugador, faldiller i estafador, però un gran pianista. Era tan cregut que deia que havia inventat la paraula “jazz” que ningú sap gaire bé que vol dir. El cas es que es feia dir Dr.Jazz i d’aquí el títol de l’enregistrament, ben representatiu de l’estil anomenat New Orleans.
Si aquest enregistrament us ha agradat, escolteu si us plau a Jelly Roll al piano i als vocals, el 1939, a “Winning boy blues “ i a “Buddy Bolden Blues” una composició dedicada al mític Buddy Bolden, que segons sembla va ser el primer corneta de jazz a New Orleans, i del que, malauradament, no es conserva cap enregistrament.
Aquesta composició en la gravació adjunta s`ofereix en tres versions , dels quals la millor es la primera en la que com veureu, Jelly Roll toca acompanyat per grans solistes entre els que destaca el saxo soprano Sydney Bechet, que es mereix per sí sol un capítol apart.
Una estupenda iniciativa que seguirem amb molt d’interès.
Moltes gràcies, Josep Maria
Molt interessant!
Aquest és el jazz que m’agrada a mi, el que es fa ara no l’entenc.
A mi em passa el mateix…….deu ser que ens fem vella, sobretot jo, Jordi, tu no tant.
Magnific començament. Això promet i molt !!!!
Moltes gràcies, espero que no defraudarem… tu formes part de l`e
…….tu formes part de l`equip !!
Pels afeccionats al jazz, imprescindible.
Moltes gracies
Moltes gràcies a tu, Josep.