Entre el conjunts destacats de l’època clàssica del jazz, figura el liderat per el pianista Fats Waller, el rei del piano “stride”, una forma de tocar en la qual la mà esquerra fa grans salts a una banda i l’altre del teclat amb els acords, mentre la dreta desgrana la melodia. Aquest estil de tocar el piano en el camp del jazz, el va “inventar” James P. Johnson, un enorme pianista del qual podeu escoltar a continuació “Blueberry Rrhyme”
Un altre intèrpret notable va ser Willy “the lion”Smith, un pianista que tocava invariablement amb el puro a la boca, però no per això deixava de fer interpretacions notables com p. ex “Relaxin ‘ ” que podeu escoltar seguidament
Però sens dubte la figura més important de l`estil “stride” va ser Fats Waller, que amb seu conjunt va aconseguir els anys 40 del segle passat una immensa popularitat. Fats Waller a més d`un músic excel·lent, va ser un gran showman, un home gras, jovial i una mica histriònic cantant com podreu comprovar veient les gravacions adjuntes. Les millors figuren a “The complete Fats Waller, 1943-44 ” on a més se´l pot escoltar acompanyat de Bill Coleman, un dels grans trompetistes clàssics, que va residir molt anys a Paris i que els anys 70 i 80 va tocar varies vegades a Barcelona a la mítica Cova del Drac del carrer Tuset.
“Sweety Pie”, es una bona mostra del ritme marchós del conjunt de Fats Waller, però el seu gran èxit, encara que no la seva millor interpretació, va ser “Ain`t misbehavin” ( 1943 ). Escolteul-les a continuació
De les gravacions “The complete” a les que m`he referit abans, a mi m`agrada particularment “After you`ve gone” que és extraordinària i en la que Waller toca sense cap acompanyament.
I finalment , si no us heu cansat, escolteu si us plau “Baby brown”. una altra gran interpretació , “You are not the only oyster in the stew”, que té una lletra que si enteneu la disfrutareu i “I`m gonna sit right down and write myself a letter ”