Perquè les dones, sortosament, encara prefereixen els homes per aparellarse ?

Fa dies , visistant el MOCO, el Museu Contemporani de Barcelona, vaig veure aquesta pregunta exposada a la paret i em va suggerir uns comentaris que m`atraveixo a compartir amb els seguidors i seguidores d`aquest blog.

Cal reconeixer en primer lloc que és una pregunta interessant. Si les dones avui poden triar perquè segueixen triant els homes ?

Avui està de moda dir que el sexe es bàsicament una “opció”.  Si es així i les dones son lliures de practicarlo amb un home o una dona, sembla que per la llei del grans números, aquella que diu que quan tires una moneda a l`aire mil vegades,  la meitat aproximamament surt cara i l`altre mitatd surt creu,  les dones haurien aparellarse,  aproximadament, la meitat amb homes i l`altra meitat amb dones.

I en canvi no és, així. Les dones, sortosament, seguixent preferint els homes per a aparellarse.

Històricament hi ha multitud de raons que expliquen perquè les dones s´aparellaven massivament amb els homes. Son tan obvies que no cal entreternir-s`hi. Entre elles podem destacar : la submissió secular de la dona a l`home en les societats atrassades, la influencia de la tradició i la pressió social, , els preceptes de les grans religions monoteistes, la discriminació educativa i sobretot la manca de indepèndencia econòmica de la dona.

Ara bé , a las societats occidentals avanzades, aquests factors han deixat de tenir una influència real. Les noves generacions, en una gran proporció ignoren les tradicions, passen de la religió, han tingut  pràcticament igualtat d`oportunitats, han rebut la mateixa educació i elles son econòmicament tan dependents o independents com ells. I no obstant, fins i tot en las classes socials més afavorides, on aquesta situació es més accentuada resulta que una gran majoria de dones segueixen preferint els homes per aparellarse.

Es poden al.legar altres explicacions, que no crec que serveixin. Per exemple,  l`instint maternal que indubtablement porta a moltes dones a aparellarse amb homes per a tenir desdendència. Però avui aparellarse per aquesta finalitat  ha deixat de ser la única via d`accedir a la maternitat. Amb el progrès de les tècniques de inseminació, resulta possible gaudir de la maternitat sense aparellarse.

Tot això ens porta a la  a la pregunta del milió. La sexualitat és realment una  “opciò” ?

No serà que el sexe es alguna cosa més, i que la llei física de que els pols oposats s`atrauen,  juga un paper important en aquest camp ? Perquè els dos sexes estan per alguna cosa, veritat ?  No serà que, – i ara m`endintso en un terreny relliscós, amb el perill de ser considerat un masclista, – l`aparellament d`una dona amb un home, apart de ser la forma més natural de reproduir l`espècie humana, es tambè la resposta mès INSTINTIVA a la necessitat d`amor del ser humà, tenint en compte les complementarietats fisiològiques i psicològiques dels dos sexes ?

Amb això no estic dient ni molt menys que les relacions homosexuals entre dones u homes siguin antinaturals ; seria una conclusió estùpida, ja que son tan a la natura com les heterosexuals. Ni tampoc nego que puguin ser tan, o fins i tot en alguns casos, mès gratificants que les hetero.  Però si que crec que el sexe mès que “opció” és “instint”. I per això,  si us dic la veritat, encara que el mon progressi tant que s`aconseguixi una equiparació total dels dos sexes, (amen) , no espero veure a les dones complint la llei dels grans números a que abans m`he referit.

Esteu d`acord  ?