Pel que sembla a Rússia, sortosament, comença a haver-hi contestació contra el Sr. Putin per la salvatjada que està fent a Ucraïna. Una contestació certament dèbil, i reprimida amb brutalitat, però alguna cosa es mou a la societat russa darrerament i això és com a mínim esperançador.
Fa anys les meves obligacions professionals em van portar amb certa freqüència a Paris i per anar a l`hotel on estava allotjat passava per la rue de la Boetie, un carrer que està pujant per Champs Elisèes, a ma dreta entre el Rond Point i l`Etoile. Jo llavors no tenia ni idea de qui era Etienne de la Boetie fins que ho vaig mirar i em vaig assabentar que era un aristòcrata francès del segle XVI, estudiós del dret, que abans de fer 20 anys va publicar un tractat molt curt de només cent i pico de pàgines titulat “Discurs sobre la servitud voluntària”
El vaig llegir en aquells temps i ara amb l`ajut de Wikipedia he recordat la idea central del Discurs. Es molt senzilla. Els tirans aguanten perquè la gent no es rebel·la contra ells; si ho fessin no hi hauria tirania. “Decidiu-vos a deixar de servir i sereu lliures ” escriu de la Boetie. La idea que la servitud ve imposada li sembla discutible i defensa que en el fons la servitud és voluntària i prové del fet de que aquells sobre el quals s`exerceix el poder li presten el seu consentiment, per por, per comoditat o per la raó que sigui. Cap poder pot dominar una societat sense la col·laboració activa o resignada d`una part significativa dels seus membres.
De la Boetie buscava una explicació per les tiranies del seu temps. Veia que les monarquies començaven a evolucionar cap el poder absolut que arribarien a tenir el segle XVIII. Potser l`hauria trobada si hagués pogut escoltar les paraules de Goethe “prefereixo la injustícia al desordre”. I si hagués viscut la època del despotisme il·lustrat i posteriors, en les que alguns governants tot i sent uns dèspotes van aconseguir millorar les condicions de la vida de la gent, potser hauria considerat , com els clàssics, que fins i tot hi pot haver algun tirà bo.
Malauradament aquest no és el cas del Sr. Putin que és un dèspota però no un il·lustrat. Rússia té una tradició autocràtica de tota la vida, però cal reconèixer que en el curs de la seva història recent ha tingut millors governants. Breznev, Yeltsin o el mateix Gorbachov, no eren modèlics, però recordo haver parlat fa uns anys amb gent del país que m`explicaven que en temps de Breznev una gran part de la població vivia amb la seguretat de tenir les necessitats bàsiques bastant ben cobertes i per descomptat la societat russa d`aquell temps no era tan desigual com ara , amb uns oligarques que monopolitzen una proporció considerable de la riquesa nacional.
No sé si la societat russa serà capaç de generar la oposició suficient per derrocar el Sr. Putin. De la Boetie no era un il·lús, i deia que ” només uns pocs tenen el coratge suficient per voler ser lliures ” A veure si aquests pocs resulten ser precisament els oligarques.
Bona e il·lustrada visió de la personalitat i actuació dels tirans i dels que els soporten i pateixen.
Moltes gràcies pel teu comentari. Una abracada.
Benvolgut Josep. El professor Jordi Bayod va publicar a Quaderns Crema, 2001, una traducció en català del llibre “La Servitud Voluntària” d’Étienne de la Boétie. Aquesta traducció va acompanyada d’un extraordinari estudi preliminar i de la traducció també en català de dos texts de Michel de Montaigne, íntim amic de La Boétie: “Sobre la mort de La Boétie” i “L’Amistat”. Pel que fa al problema Putin -un tirà criminal de guerra- el poble rus no li ha donat el poder per matar al poble ucraïnès. La servitud voluntària pot explicar la dictadura però no la criminalitat a gran escala. Tal vegada ara la reflexió hauria de ser entorn al tiranicidi. També sobre aquesta temàtica hi ha bibliografia selectiva: des de Tomàs d’Aquíno al jesuïta Jaime de Mairena o Shakespeare. Leo Straüss ha escrit un magnífic assaig “Sobre la Tirania”. Una abraçada.
Miquel, moltes gràcies per la informació i el comentari. Una abracada