Al teatre Tívoli de Barcelona podeu veure el musical “Cantando bajo la lluvia “. El primer que cal dir sobre aquest espectacle és que s’enfronta a un repte difícil i inevitable, la comparació amb l’extraordinària pel·lícula de Stanley Donen, de 1952, considerada per molts com la millor comèdia musical americana de tots els temps i protagonitzada per dos grans ballarins, Gene Kelly i Donald O’Connor, sense oblidar Debbie Reynolds. Si entreu a YouTube i mireu la escena en la que Gene Kelly balla sota la pluja tot cantant “Singing in the rain” (la trobareu abaix ), veureu que té, amb tota justicia, més de 32 milions de visites. Doncs bé, malgrat el risc evident de morir en l’intent, s’ha de dir que la interpretació que fa d’aquesta escena l’actor Ivan Labanda resisteix la comparació amb un notable alt. I el mateix passa en altres escenes emblemàtiques com “Good morning, good morning”, en la que Diana Roig està magnífica o com la de Ricky Moto a “Haz reir” que, sense arribar al nivell del “Make’em laugh” de Donald O’Connor al cinema, és molt estimable.
Afegiu a tot això altres interpretacions formidables, com la de Mireia Portas que fa una gran creació del personatge de Lina Lamont, l’actriu sense dots pel cine sonor de la història; aixì com una coreografia més que acceptable, un muntatge correcte i una posada en escena cuidada i convindreu amb mi que és un dels millors musicals que s’han fet a Barcelona darrerament. Posats a criticar alguna cosa, no em va acabar d’agradar la partitura que sona en alguns moments una mica pesant i recarregada, però això no deixa de ser una opinió molt subjectiva. La representació segueix fidelment l’argument i les escenes musicals de la pel·lícula, i va de menys a més; el principi resulta potser una mica vacil·lant, però va guanyant consistència i intensitat interpretativa a mesura que avança l’acció.
El públic, en la seva majoria d’edat mitjana i avançada, es va mostrar entusiasta i a l’acabament va premiar els actors amb minuts d’aplaudiments.
Si sou de la meva generació o d’alguna no massa anterior, aneu a veure-la. Segurament us agradarà. En canvi no estic massa segur, per alguns comentaris que he sentit, que agradi tant als més joves, que em temo poden veure-la com una comèdia massa convencional i una mica carrinclona.