La Locomotora Negra, la gran orquestra de jazz creada fa 50 anys per en Ricard Gili, s’acomiada el proper 27 de novembre amb un concert al Palau de la Música que els bons aficionats no ens podem perdre. De fet, ja porten temps dient que pleguen, però aquest cop sembla que la cosa va en serio i aquest concert, titulat significativament,”L’última estació” serà molt probablement el darrer de la formació.
Pels que no sigueu coneixedors del tema, deixeu-me explicar-vos que La Locomotora Negra és ja història viva del jazz a Catalunya. Es tracta d’una orquestra no professional, integrada per professionals, ja que entre ells hi ha ni més ni menys que arquitectes, enginyers i advocats. La majoria dels seus components pertanyen a dues generacions de tres families catalanes, els Gili, els Trepat i els González. Sota la batuta d’en Ricard Gili, trompetista i cantant, gran imitador de Louis Armstrong, han tocat durant molts anys jazz clàssic a l’estil de les grans orquestres de l’època swing. Han espaiat bastant les seves actuacions, que han estat sempre, això sí , de gran qualitat i tenen un públic fidel, com jo mateix, que omple una vegada i una altra de gom a gom els llocs on actuen.
Per La Locomotora Negra han passat molt músics que després han fet la seva pròpia carrera professional, entre els que jo destacaria, entre d’altres, el clarinetista Oriol Romaní.
Al final d’aquestes ratlles trobareu un tema de La Locomotora Negra, titulat “Spanky”, que havia tocat en el seu moment la cèlebre orquestra de Count Basie. És una interpretació magnífica que desborda swing, qualitat melòdica i uns grans solos. Si l’escolteu estic segur que us agradarà
I res més. Només dir-vos que si us animeu a anar al Palau el dia 27, allà ens trobarem. Aquí teniu el programa del concert.
Fantàstica orquestra que enyorarem! I gràcies per la recomanció.