La orquestra de Count Basie, va ser una de les més “canyeres” de la denominada “època swing”, que va tenir lloc als Estat Units a partir dels anys quaranta del segle passat. Va ser la època de les grans formacions orquestrals integrades per un respectable nombre de mùsics, en les que predominava un format a base de temes tocats pel conjunt però amb solos individuals dels seus components mès destacats i amb un predomini notable del component rìtmic.
La de Count Basie va ser una formació tìpica de l´època. Per ella van passar músics molt considerables com el saxo tenor, Lester Young, de qui tindrem oportunitat de parlar més endavant, el trompetista Buck Clayton o els cantants Jimmy Rushing primer i posteriorment Joe Williams . El “swing” de la orquestra es pot apreciar molt bé a “Splanky”, una gran interpretació, que podeu escoltar seguidament, i que pertany a un dels millors discs de la orquestra de Basie, “Atomic ”
A Catalunya tenim uns músics de jazz de primer nivell, possiblement dels millors d`Europa. Després de sentir a Count Basie escolteu si us plau la versió de “Splanky” que va fer fa uns anys la Locomotora Negra. Comprovareu que son molt, molt semblants . El Tomas González al saxo, aquell dia al Palau, va tocar un solo memorable.
Per aquells que no ho sabeu us diré que La Locomotora Negra és una orquestra no professional, creada ara fa 50 anys per en Ricard Gili, arquitecte de professió i músic de vocació. La majoria del seus components son , arquitectes, enginyers i advocats i pertanyen a dues generacions de tres branques familiars catalanes, els Gili, els Trepat i els Gonzalez. Han tocat durant molts anys espaiada, però habitualment. No obstant el Novembre de l`any passat van decidir plegar com a conjunt, que no individulament, i es van acomiadar amb un magnìfic concert al Palau que va ser oportunament recomanat en aquest blog.
Un altre de les composicions de “Atomic”,que val la pena escoltar es “Li`l Darlin” un standard del moment, en versió resonoritzada
El meu amic Carles Climent considera, i jo estic completament d`acord amb ell, que entre les millors gravacions de la orquestra de Basie, apart de ” Atomic” , hi figura “The golden years”, especialment els volums 1 y 2 que corresponen als anys inicials de la orquestra. Si els voleu escoltar haureu d`anar a Spotify perqué a You Tube, si hi son, no he estat capac de trobar-los.
Seguidament reprodueixo “One o clock jump” una gravació en la que es pot apreciar l`estil de Basie al piano; poques notes per desgranar la melodia, acompanyament molt subtil i predomini molt destacat de la oquestra i dels solistes (Evans, Youny i Clayton en aquest cas )
A finals dels anys 50 , la orquestra va tenir una revifada amb l´ aparició d´un excel.lent cantant de blues, Joe Williams, que hi va cantar fins els 80. Un dels millors discs que van gravar va ser “Count Basie sings, Joe Williams sings” del que reprodueixo “The comeback ”