La irrupció de Louis Armstrong al panorama jazzístic marca el començament del que s`ha denominat l’època clàssica del jazz, l´edat d´or, que dura aproximadament fins el 1945. Apareixen grans orquestres, com les dels pianistes Count Basie, i Duke Ellington o la del clarinetista Benny Goodman (la primera orquestra blanca de nivell) en les que toquen en un moment o altre quasi tots els grans noms de la època. Però al costat d`aquests grans grups de 15 o 20 músics, es formen altres conjunts més petits però de gran qualitat i no solament als Estats Units.
El jazz ha arribat a Europa, i el 1934 es crea a Paris de la mà del violinista Stephane Grappelli i el guitarrista Django Reinhardt, el Quintet del Hot Club de France que té immediatament un èxit apoteòsic.
Es una delícia escoltar-los, perquè tots dos són veritablement uns mestres dels seus respectius instruments i han assimilat perfectament l’essència del jazz, el swing. I els dos son blancs i europeus, per a que alguns diguin que el jazz només és una música de negres americans. Afegiré que a partir de 1970, Grappelli que va viure fins als 90 anys, va tocar tres o quatre cops a Barcelona i el vam poder escoltar en directe. En canvi, Django va morir molt jove, a mitjans dels anys 50, i per tant ens hem hagut de conformar amb les seves gravacions.
Escolteu si us plau els dos minuts absolutament antològics del Quintet interpretant el 1939 “J`attendrais”, aixì com la guitarra de Django tocant a la mateixa època “The sheik of Araby”
Finalment si us agrada i teniu temps, podeu escoltar el Quintet en un conjunt de 19 gravacions dels seus temes més coneguts, amb el fabulós so de la guitarra de Django i el violí de Grappelli.