Hatxepsut, la dona més poderosa del seu temps (1513-1490 a. c )

Aquells de vosaltres que hagueu viatjat a Egipte, probablement haureu visitat, com jo mateix, el magnífic temple esgraonat construit per la reina Hatxepsut, a Deir el Bahari, cap el 1500 abans de Crist. Estic en deute amb la professora Irene Cordon, que em va despertar l`interès pel personatge. Aquesta és la seva història.

Hatxepsut va ser una dona poderosa. Molt poderosa. Molt més que les altres tres reines faraó de la història d`Egipte, dues que la van precedir i una tercera, la més coneguda , Cleòpatra, molt posterior. I es que a la  seva època i a la del seu fillastre i successor, Tutmosis III, Egipte va assolir la seva màxima expansió territorial i es va convertir en la potència dominant al mon. També va ser la dona que durant més temps, 22 anys, va governar el país del Nil.

El seu ascens al poder no va ser precisament fàcil.  Era filla del faraó Tutmosis I, tercer faraó de la dinastia XVIII, que havia alliberat a Egipte dels hikses i havia estès les fronteres del regne fins a Mesopotàmia. La dinastia XVIII va ser important a la història d´Egipte. A ella pertanyen a més dels Tutmosis, Amenhotep IV (Akhenaton,) i Tutankhamon, per citar-ne dos de ben coneguts. La mare d´Hatxepsut era la princesa reial Amosis, i no una concubina. Aquest fet és molt important i explica perquè a la mort del seu pare, Hatxepsut es creia amb dret a governar, tota vegada que ella era filla de reis mentre que l’únic fill baró de Tutmosis I, era fill de la unió del faraó amb una concubina. No ho va aconseguir. Una conxorxa de palau va entronitzar com a faraó al fill de Tutmosis I,  que va regnar com a Tutmosis II, i Hatxepsut es va convertir , seguint la tradició en la Gran Esposa Reial del seu germanastre. Les coses anaven així a l`Egipte d´aquells temps i la tradició exigia que el faraó, amb independència de la seva edat, tingués una esposa.

Tutmosis II, va viure pocs anys, va morir en plena joventut. A la seva mort es va repetir la història.  Semblava que una maledicció havia caigut sobre els Tutmosis, perquè l’únic fill baró de Tutmosis II havia nascut, un cop més, no d´Hatxepsut, la gran esposa reial, sinó d´una concubina. Però era menor d´edat, i Hatxepsut , ara sí, va aconseguir el recolzament necessari per a ser anomenada regent en nom del seu fillastre, que va ser entronitzat com a faraó, amb el nom de Tutmosis III. Era el 1513  abans de Crist i el començament del govern d´Hatxepsut.

Va ser Champollion qui mitjançant l´estudi dels jeroglífics del temple de Deir el Bahari va descobrir el personatge d´Hatxepsut. De la seva vida privada no s´en sap res com tampoc de la de cap altre faraó, doncs els jeroglífics només expliquen la obra del faraó, no la seva vida personal. No hi ha biografies dels faraons.

 

 

Malgrat que amb el temps el seu poder va ser indiscutit, Hatxepsut, es va espavilar per crear el famòs mite  de la teogàmia representat a la zona del temple de Deir el Bahari, reservada als sacerdots. El mite atribueix a Haxepsut un origen diví, doncs escenifica al deu Amon, personificat en Tutmosis I, unint-se a Amosis per donar vida a Hatxepsut, convertida així en filla d´Amon. La ubicació del mite en una zona del temple no accessible al poble, sembla descartar la hipòtesi de que la seva finalitat fos enfortir la popularitat o el poder de la reina.

 

 

S´ignoren les raons per les quals la reina regent, quan el seu poder era absolut  i Tutmosis III era només un nen, va decidir prendre el titol de faraó, amb la qual cosa fins la seva mort Egipte va tenir per primera i única vegada a la seva història, dos faraons. Orgull, desig de passar a la Història com a faraó tot i sent una dona, precaució davant d´una eventual mort del nen ? Tot es possible. En qualsevol cas, Hatxepsut va vetllar durant la seva vida per a que el fill del seu marit pogués, en el seu moment, assolir el poder en les millors condicions possibles. Per dir-ho de forma planera, li va preparar el terreny per a que pogués convertir Egipte en l´imperi més important del seu temps, combatint els nubis, els siris, els palestins i els demés enemics exteriors del regne. No es pot dir per tan que  fos una usurpadora, com han considerat alguns historiadors. Si hagués volgut eliminar Tutmosis III, que no era més que el seu fillastre, ho tenia fàcil. En canvi, Tutmosis III, no es va portar gaire bé amb ella, doncs a la seva mort va fer martellejar moltes de les inscripcions amb el nom d´Hatxepsut considerant que d´alguna manera disminuïen la importància de la seva glòria. Val a dir que aquesta pràctica va ser bastant corrent a la història d`Egipte, com pot comprovar qualsevol visitant dels temples faraònics.

 

Al llarg del seu regnat Hatxepsut va comptar amb dos col·laboradors eficients i lleials, Senenmut i Hapuneseb. El primer va ser el seu arquitecte, el que va construir el magnífic temple funerari de Deir el Bahari, on la reina li va permetre fins i tot que gravés el seu nom .Es un fet absolutament anòmal a la història d´Egipte, no s´ha trobat cap altre cas. Per altra banda, en un dels relleus del temple, Senenmut està representat en actitud amatòria amb la reina, la qual cosa ha portat a alguns a deduir que eren amants. No està demostrat, però es possible. Hapuneseb per la seva part, era el Gran Sacerdot d´Amon, l´home que va fer possible el mite de la teogàmia, la qual cosa va contribuir a consolidar el poder de la casta sacerdotal que a partir d´aquell moment va ser sempre molt destacat.

Com tots els faraons importants, Hatxepsut va portar a terme una febril activitat constructora. Sens dubte el principal monument que va construir va ser el temple funerari de Deir el Bahari, edificat com era reglamentari a la riba oest del Nil, el cantó dels morts, on es pon el sol. Allà està profusament representada sempre com a faraó, es a dir amb figura masculina, tocada amb el nemes, el mocador groc amb ratlles blaves amb la cobra a la part de dalt. Per la mateixa raó, es a dir pel fet de que és un faraó, se la representa sempre amb barba, amb la la pedra de color més fosc que distingeix les representacions masculines de les femenines, sempre més clares. A les seves estàtues, el cap sol ser desproporcionadament petit respecte al cos, seguint una pauta generalitzada a les escultures tutmòsiques, que solen també lluir un mig somriure, tipus Gioconda, que contrasta amb l´escultura anterior, molt més hieràtica. El temple de Deir el Bahari, com haureu pogut comprovar el que l´hagueu visitat, és excepcionalment gran per a ser un temple funerari i contrasta molt amb la tomba de la pròpia Hatxepsut a la Vall dels Reis ( no de les Reines ) que es molt petita  Aquesta tomba va ser descoberta per Howard Carter, el descobridor de la de Tutankhamon el 1922, però la mòmia de la reina va passar desapercebuda i no es va identificar fins fa pocs anys.

 

 

Hatxepsut va ser també una gran edificadora d´obeliscs. Els dos més grans d´Egipte, al temple de Karnak, tenen quasi trenta meres d’alçària i  els va fer erigir ella. Se sap que estaven decorats amb electrum, una al·ligació d´or i plata. Hatxepsut va engrandir el temple de Karnak, entre altres coses, amb una capella roja que servia d´estació quan sortia en processó l´estàtua d´Amon, i que té uns magnífics relleus a les parets interiors. L´obelisc inacabat d´Assuan, que si s´hagués erigit,  hauria estat el més alt d´Egipte, es també de la seva època.

 

Les parets del temple de Deir el Bahari documenten un dels esdeveniments mes importants del regnat d´Hatxepsut, la expedició comercial a Punt. Per a variar, no se sap amb precisió on estava Punt. El més probable es que estigués a la zona que avui es Somàlia i Eritrea, es a dir a la part més oriental d´Africa, on suposadament s´hi hauria arribat navegant al llarg de la costa del Mar Roig. Això és el que es pot deduir de les representacions dels productes que es descarregaven dels vaixells representats als relleus del temple. Sembla ser que l`objectiu primordial de les expedicions era importar, encens, mirra i lapislàtzuli, una pedra molt apreciada que provenia de l´actual Afghanistan. Als relleus de Deir el Bahari també hi han representacions d´ altres productes més exòtics, com ous d’estruç, mandrils, pells etc, que podien provenir d´altres llocs. Això ha portat a alguns egiptòlegs a reinterpretar el vocable Punt en el sentit de que no seria tan un lloc geogràfic com un concepte equivalent a “territori fora d´Egipte”. Sigui com sigui, el cas es que aquesta expedició o expedicions van tenir una gran transcendència econòmica i posen de manifest el paper predominant que Egipte havia aconseguit en aquell temps.

 

 

 

 

No se sap gran cosa sobre la mort d´Hatxepsut. Només està documentat que va morir a Tebes. Els darrers anys del seu regnat el poder efectiu va estar en mans del seu fillastre Tutmosis III, que va expandir les fronteres de l´imperi conquerint Gaza i posteriorment altres territoris. Tutmosis III, va ser un gran faraó, però bona part de la seva glòria la deu a la seva madrastra, la reina Hatxepsut, que el va preparar per ser-ho.