El 1935, quan encara no tenia la veu arruinada per les drogues, Billie Holiday va gravar amb la orquestra del pianista Teddy Wilson aquesta magnífica composició, plena de swing , una veritbale obra mestre instrumental que compta amb la participació ni més ni menys que de Benny Goodman al clarinet, Ben Webster al saxo i Roy Eldridge a la trompeta. Als aficionats al jazz no cal que us digui res més perquè segur que la coneixeu; als demés us diré que fins i tot Woody Allen, la va incloure en una de les seves películes, en aquest moment no recordo quina.
Escolteu-la seguidament si us plau. El so malauradament no és el millor.
Docs bé, Magali Datzira, acompanyada per alguns components de la banda de Joan Chamorro, entre ells el propi Chamorro i l` Ignasi Terraza al piano, va gravar fa uns anys una versió altrenativa d`aquest tema, que posa de manisfest el alt nivell de jazz que tenim a Catalunya. A destacar també el fantàstic solo de Luigi Grasso al saxo soprano. Al final de la interpretació, el bateria Esteve Pí, crida tot cufoi, “es buena, es buena”. Jo crec que s`equivoca perque per a mi és més que “buena”, hauria d`haver dit “es buenísima”
Escolteu-la seguidament
Finalment, “rizando el rizo” com es diu en castellà, escolteu la “deconstrucció ” d`aquesta composició que va fer la orquestra del trompetista Winston Marsalis al festival de Jazz de Marciac, el 2014. Més virtuosisme impossible. Els solos del propi Marsalis, el del seu bateria i el del seu pianista son indescriptibles. Jazz en estat pur, amigues i amics.
Boníssim tema.
Et recomano també la versió trencadora de la Cecil McLorin Salvant
No havia vist el teu comentari , Raimon. L`escoltaré. moltes gàcies