En aquests moments la Generalitat te sobre la taula pendent de decisió l`ampliació del aeroport de Barcelona, sobre la qual s´han presentat si no ho tinc mal entès, a més del projecte inicial d´AENA, vuit projectes alternatius.
La raó de tanta proliferació sembla ser que el projecte d´AENA escombra massa cap a casa , es a dir cap a AENA i no cap a les veritables necessitats de Barcelona, centrades en l´augment de les connexions de vols intercontinentals, especialment amb el Pacífic, que necessiten disposar d´una pista de més de 3.000 metres. La prolongació de la pista actual d`enlairaments fins aquesta allargada no es possible sense afectar sensiblement les zones protegides del Remolar i/o la Ricarda i a més hi ha el problema del soroll, que lògicament preocupa molt als ajuntaments afectats.
Les crítiques a la proposta d`AENA que consisteix bàsicament en allargar la pista d´enlairament actual uns 500 metres cap a La Ricarda, sense arribar als 3.000 per afectar poc les zones protegides i construir una terminal satèl·lit per augmentar la capacitat de l`aeroport de 50 a 75 milions de passatgers any, semblen en part justificades. L`aeroport ja disposa d´una terminal 2 absolutament infrautilitzada i si es vol realment augmentar els vols intercontinentals es imprescindible disposar d´una pista de llargada suficient per tota mena d`avions.
Entre els projectes alternatius presentats n´hi ha dos que sobresurten per la personalitat dels seus proponents. Un d´ells es el que signa el reputat enginyer Joaquim Brufau, secundat per economistes de tan prestigi com el professor Mas Colell i en Guillem López Casanovas, economista del Banco de España. La seva proposta es construir sobre el mar suportat amb pilons i a 1500 metres de la costa una pista de 3400 metres connectada per una passarel·la amb l`aeroport actual. Resol el problema de les zones protegides, disminueix el soroll i en quant a l`increment del tràfec futur considera preferible promoure els aeroports de Girona i Reus pels vols interiors, connectant-los per alta velocitat amb El Prat . Al moviment ecologista sembla que no els agrada massa la idea, degut sobretot a l`impacte ambiental. La idea no es del tot original, sinó copiada d´un aeroport asiàtic. I el cost, segons els proponents, no seria gaire superior al 170O M d`euros de la proposta d´AENA.
Un altre tècnic tan reconegut com el Sr.Acebillo, arquitecte en cap de l´ajuntament socialista a l’època del alcalde Maragall presenta una altre alternativa ben imaginativa. Consisteix en perllongar cap al mar i fins a més de 3.000 metres la actual pista transversal que tindria part sobre el mar, acabaria en un espigó i es convertiria en la pista principal d´enlairament. Això segons diuen redueix també el problema del soroll, però sembla que pot plantejar alguns problemes d`enlairament dels avions en anar contravent.
Resulta obvi que si Barcelona vol jugar a Primera Divisió de la Lliga de les ciutats europees, l`aeroport s´ha d`ampliar per augmentar els vols intercontinentals i això cal fer-ho ja. No es pot esperar 7 o 8 anys més. El Prat no té les connexions internacionals que necessita Barcelona i això com tantes altres coses va camí d´ empitjorar perquè la prioritat d`AENA es Barajas. Per tan la Generalitat hauria de fer un cop de cap i prendre d´una vegada les decisions oportunes, que com passa sempre en aquests temes no poden fer feliç a tothom.
Molt ben exposat
La solució de la pista al mar es la mes correcta, tant des de el punt de vista operatiu com mediambiental. Hong Kong te la nova pista al mar.
La fauna i la flora marina no empitjoraria. Aquesta solució es molt antiga, de quan Pau Negre Villavecchia era president de la Cambra
Francesc, estic molt d´acord amb tu i crec que en el meu text ja es nota. El que no sabia es que fos tan antiga, jo creia que era més original.
En qualsevol cas penso que la tecnologia actual la fa més factible.
Una abraçada.
Independentment de la solució que s’adoptin i, tenint en compte que, com dius, mai agradarà a tothom, ja es hora de que la Generalitat es mulli i tirem endavant