Es impossible visitar Machu Picchu i no sentirse atrapat per la màgia del lloc. Un cop traspassada l`entrada del recinte, la visió de les ruines de l`antiga ciutat inca, encerclades per les muntanyes de la vall del riu Urubabma que correr a baix, produeix un impacte absolutament indescriptibe. Et quedes atònit davant de la grandiositat de l`espectacle i necessites uns minuts per acabar de contemplarlo abans de començar a caminar pel recorregut turístic que permet visitar tot l`emplaçament.
Un consell que mai agrairé prou a qui me’l va donar, es programar la visita de forma que puguis allotjar-te a l`hotel del Santuari, que és a quatre passes de l`entrada al recinte. Això et permet, matinant una mica, entrar just quan obren les portes i encara no ha arribat l`allau de turistes que dormen molt més avall al poblet d`Aguas Calientes , que viu quasi exclusivament d`això. O al menys així era l`any 2007 quan jo hi vaig anar.
Contemplant la increïble situació geogràfica del jaciment s`entén que els espanyols no el trobessin. De fet es conserva tal com estava quan va ser abandonat, el que li afegeix un interès arqueològic suplementari. Com passa amb altres construccions inques, es contemplen els restes d`una ciutat , que no se sap com se deia, ni amb quina finalitat va ser construïda ni perquè va ser abandonada. Hiram Bigham el seu descobridor l`any 1911, segurament influenciat pel misticisme i la màgia del paisatge, creia que estava dedicada a les verges del Sol, però els arqueòlegs moderns fan altres interpretacions.
La ciutat està formada bàsicament per dues parts; un terrenys agrícoles esgraonats en forma de terrasses i una zona urbana que té més de 200 edificis de pedra, alguns molt ben conservats. Al llarg del recorregut es poden veure arcs, fonts, places, temples i palaus, ponts i torres de vigilància, en una visita que va de dalt a baix i que permet gaudir d`unes vistes, a quina més impressionant, del grandiós paisatge dels voltants.
Hiram Bigham, quan va explorar la zona entre 1912 i 1915, va fer més de 12.000 fotografies. Jo no en vaig fer tantes, però si algunes que em permeto oferir-vos a continuació. No li fan justícia i creieu-me, no es falsa modèstia.