“Mulholland Drive” es el nom d´ una carretera que serpenteja per sobre de Los Angeles i que porta el nom de l´ enginyer d´origen holandès que la va projectar.
Però també es el títol d´una pel·lícula extraordinària, la millor segons la crítica, de David Lynch, un dels grans directors de Holywood que acaba de morir als 78 anys. La va rodar el 2001, partint d´un original més curt per la televisió i va obtenir el premi al millor director al festival de Cannes d´aquell any.
Mulholland Drive es un film que barreja de forma magistral els somnis i la realitat. A l´Argentina la van titular encertadament“ El camino de los sueños “ i a la resta de Hispanoamérica “ Sueños, misterios y secretos “. Es una obra críptica, com la majoria de les pel.licules de Lynch , que requereix ser visionada un parell de cops per apreciar- la degudament. Potser el mes interessant es que la història de la noia que arribaa Los Angeles amb el somni de convertir-se en una estrella del cinema, pot ser interpretada de manera diferent en funció del que cada espectador consideri quina part es somni i quina realitat.
No va ser un gran èxit de taquilla, ( 20 milions de dòlars de recaptació) però si de crítica. Va ser unànimement considerada una obra mestre. Laura Herring i sobre tot Naomi Wats , van veure llançades les seves carreres de resultes de la seva participació en aquest film.
Si us agraden els drames psicològics, veieu Mulholland Drive, no us deixarà indiferents. Però si preferiu les històries lineals, senzilles i directes, millor que us abstingueu, perquè es probable que no us agradi gaire.