La passada setmana vaig anar al cinema a veure “Napoleon “ la darrera pel·lícula de l`aclamat director Ridley Scott, director de “Gladiator”, que en el seu dia em va agradar molt. En canvi “Napoleon “ si voleu que us digui la veritat, no em va a acabar de convèncer.
D´entrada cal reconèixer que condensar en dues hores i escaig la vida d´un personatge històric tan important es complicat. Cal forçosament triar uns quants esdeveniments significatius , que es precisament el que ha fet el director. Però trobo que no ha aconseguit establir entre ells nexe indispensable per a que la pel·lícula tingui ritme narratiu, de forma que el espectador té la sensació de que n´està està veient varies o que està veient els capítols d´una sèrie.
Alguns dels esdeveniments relatats estan brillantment exposats. Altres no tant. Per exemple, l`escena del 18 Brumari que va significar per Napoleó la presa del poder amb l`ajut del seu germà Luciano, es tan confosa que el que no coneix la Història no l’entén. I despatxar amb quatre canonades davant de les Piràmides un esdeveniment de la transcendència de l`expedició a Egipte, es quan menys una simplificació excessiva. Per fer-ho així, hauria estat millor no incloure´l.
En canvi les escenes dedicades a les batalles, Austelitz i Waterloo, principalment, però també la presa de Toulon, estan molt aconseguides i posen de manifest l’habilitat del director en la conducció de masses al bell mig d´una ambientació perfecta, sens dubte un dels grans valors de la pel·lícula.
I que dir de la interpretació ?, Doncs que Joaquin Phoenix, en la meva opinió, no està tan bé com en altres papers (“Joker”, “Gladiator” ) Dona vida a un emperador pel meu gust massa hieràtic, res a veure amb el gran Marlon Brando de “Desirèe “ per a que m`entengueu. I tampoc em va semblar res de l`altre mon la interpretació, molt lloada per la crítica, de Vanessa Kirby, en el paper d`una Josefina amb moltes concessions a la galeria.
Estic segur, malgrat tot, que “Napoleon” agradarà a molta gent. En canvi no se si aconseguirà recaptar la milionada que deu haver costat produir-la.
Estic molt d’acord amb les teves observacions. A mi em va fatigar l’abús tan exagerat d’escenes bèl·liques que si be estan rodades magistarlment acaben aburrint per repetitives. I la dimensió politica del personatge esta tractada amb molt poc detall i profunditat