“Oppenheimer “, una pel.lícula a veure.

Si us interessa el cinema històric, us recomano aquesta excel·lent pel·lícula de Christopher Nolan, un biopic sobre  el pare de la bomba atòmica, el físic Robert Oppenheimer.La narració es desenvolupa a base de flash backs sobre la seva vida partint del procés a que el van sotmetre acabada la guerra per retirar-li la credencial de seguretat. La seva oposició decidida a la bomba d’hidrogen el va enfrontar amb l´ establishment militat i es van aprofitar les seves vel·leïtats comunistes de joventut, per desacreditar-lo i confinar-lo a la seva activitat docent.

La part més interessat de la pel·lícula es la dedicada al Projecte Manhattan que  va dirigir entre 1942 i 1945  i en el que amb el seu equip de científics  van aconseguir guanyar la carrera per obtenir la primera bomba atòmica, als laboratoris muntats partint del no res a Los Alamos, New México.El llançament de la bomba sobre les ciutats japoneses de Hisroshima i Nagasaki, decidida per Truman,  va accelerar el final de la guerra amb el Japó.  L’Alemanya nazi, que havia estat la desencadenant del Projecte,  s´havia rendit feia uns mesos.

Oppenheimer va quedar fortament impactat per les matances ocasionades per les bombes.  Va témer que en el futur una guerra nuclear comportés la destrucció de la Humanitat i es va sentir culpable. Va dedicar molts esforços a tractar de controlar la carrera nuclear posterior . En una entrevista amb el President Truman li va manifestar que se sentia fatal i que tenia “les mans tacades de sang “ El President li va contestar que l’únic que tenia dret a sentir-se malament era ell que havia pres la decisió de tirar les bombes, el va despatxar abruptament i va dir als seus ajudants que no volia veure mai més aquell científic ploramiques.

La decidida oposició d`Oppenheimer al desenvolupament de la bomba d’hidrogen , en plena guerra freda, – Rússia havia aconseguit la bomba atòmica el 1947- li va costar passar de ser el científic més admirat del mon a ser-li retirada la credencial de seguretat aprofitant les seves antigues simpaties comunistes. El seu germà estava afiliat al Partit i una antiga amant també. Ell mateix, com bon intel·lectual d`esquerres, a la seva època de professor a Berkeley, els anys 30, havia fet aportacions econòmiques al Partit. Va ser apartat de la vida pública i forçat a acabar els seus dies com  un simple docent.